Blog de TrendsITal

Aquest migdia, en un dels informatius horaris d’una de les cadenes principals del nostre país, he sentit un tall de veu corresponent al Sr. Baltasar, que deia precisament el que he posat com a títol d’aquest text : “El transvasament de l’Ebre no és un transvasament”. Així de sobte, que en aquell moment no m’ho esperava, he tingut un bon sobressalt. M’he preguntat si realment era possible haver-ho sentit bé i m’he auto-respost que no, que no era possible. No és possible que hi hagi una persona amb tal nivell d’allunyament de la realitat i que cregui que la gent “normal” som tots una colla d’analfabets fàcilment manipulables. M’he dit que de cap manera podia ser que ho hagués entès bé. Després de les setmanes que portem sentint-lo dir que el transvasament del Segre havia de ser una “punció temporal i reversible” (quanta inventiva!) encara segueix assegurant que el transvasament no és un transvasament ? Inaudit !
Però la meva sorpresa ha esdevingut ja de nivell estratosfèric quan he pogut llegir a l’Avui que, efectivament, per increíble que pugui semblar, el Sr. Baltasar ha dit aquesta magnífica frase.
Aquest home, els qui li dónen suport, els qui el manténen al poder, els qui el voten… ens prenen a tots per imbècils.
Es pot estar més o menys a favor o en contra de les mesures que cal pendre, però el que no es pot fer és obviar la realitat, que no és altre que aquest senyor ha mentit a tort i a dret i que no se’n surt (ep, i no poso pas en dubte que sigui una magnífica persona i un pare exemplar a més d’un curiós agnòstic que prega a la Verge de Montserrat).
Si és cert que “el transvasament de l’Ebre no és un transvasament”, també podem afirmar que “el Conseller Baltasar no és un Conseller” o que “el Govern tripartit no és un Govern” ?
Però cap problema, segur que en una propera roda de premsa, ell mateix trobarà una justificació magnífica, ens farà passar quatre dies més i a les properes eleccions, tothom tornarà a votar als mateixos.

Són les dues de la matinada i acabo d’arribar a casa després del concert que Noa ha ofert avui al Palau de la Música, com a presentació del seu nou disc, anomenat Genes and Jeans.
Habitualment, els concerts de la Noa són fantàstics, ja que a més de ser una gran cantant, aconsegueix encomanar la seva simpatia al públic i per tant, el producte que ofereix, acaba siguent més una estona de bon rotllo que no pas un concert seriós i precís.
Aquest cop, a més, tant la Noa com el Gil demanen molts més cops la participació del públic, la qual cosa ajuda a crear una atmosfera del tot agradable.
El concert en sí, ha estat basat en la seva major part en aquestes noves cançons del seu nou disc. Un moment especialment emotiu ha estat quan la Noa ha explicat que dedicava una de les cançons al seu avi, que ha mort fa poc. Per cert, aquesta explicació, la Noa la ha estat llegint… però es que ho ha explicat en català! I era un català d’un nivell molt més que acceptable. De fet, perquè ens entenguem, era un català molt millor que el del “president”. En fi, no cal ara posar-se a fer càlculs, però si tenim en compte que la Noa es passa poques hores, o com a molt, tres o quatre dies a l’any a Catalunya i en canvi n’hi ha que hi han nascut… bé, és més que evident el que pot fer tenir interès pels detalls o no tenir-ne.
També ens ha ofert vàries cançons del repertori habitual, però amb variacions que sempre fan que en un moment no esperat, hi hagi un nou text, un nou ritme.
Al final, gairebé apoteòsic, amb tot el Palau entregat a les seva voluntat, fins i tot hi ha hagut temps per un duet amb en Serrat.
En resum, podem dir que, tot i que la pasta que hom es deixa quan va a veure aquesta cantant i als qui l’acompanyen és sempre força elevada (ep, això passa a Catalunya, que si es va a concerts per Europa, les entrades solen costar la meitat que aquí!), considero que ningú no ho haurà trobat car, ja que l’estona que hi hem passat, ha estat magnífica.

Per qui tingui interès en saber més sobre l’Achinoam Nini, li recomano aquest parell de webs:
http://noasite.net/
http://www.noasmusic.com/index.asp

Shalom-shalom !

No tenia intenció d’escriure sobre temes polítics, però darrerament hi ha moltes notícies relacionades directament o indirecta amb la política que no només em fan pujar la mosca al nas, sinó que trobo, directament, indignants.
Vull fer esment avui d’una notícia que he vist al Diari de Girona d’ahir, dia 1 d’abril, en què s’explica com una filla d’un dels consellers de la Generalitat (precisament, un dels més polèmics i que darrerament sembla que vagi a ritme de conferència de premsa cada 2 hores, desmentint-se a ell mateix cada cop) té una feina a la Generalitat cobrant un sou digne d’una persona amb una ampíssima experiència i molt alta capacitat. És ben cert que d’aquesta persona no en sé res; només el que diu la notícia, però si la llegiu, no em direu que, en el millor dels casos, no la trobeu una mica xocant, tenint en compte els sous reals que tots sabem quins són.
És possible que aquesta persona es mereixi el sou. Reconec que ho trobaría molt estrany, però certament, pot ser. El que no deixa de ser curiós és que de cada cop ens assabentem de més i més familiars directes (sort que no sabem res dels indirectes, potser!) que ocupen alts càrrecs al Govern. Sembla ser que les seves, deuen ser famílies en què el talent (es suposa que elevadíssim) s’agrupa de forma molt curiosa, sospitosament superior, que el que les estadístiques trobarien raonable pel promig de la població.
També trobo ben curiós que, almenys de moment, aquesta notícia no hagi sortit gairebé enlloc. De moment, a més del Diari de Girona, ho he vist també al País, al bloc de Nahmànides, en una resolució del DOGC i en un dels darrers articles de’n Salvador Sostres d’avui 2 d’abril.