En un determinat moment, vaig cometre l’error d’instal.lar el MySQL sense apuntar-me tal com és degut els codis usuari/password per a poder-hi accedir posteriorment. Durant un temps, vaig anar-ho fent servir, tot recordant els codis, però després d’un temps d’inactivitat, ha passat el que havia de passar : he estat un temps sense poder-hi accedir perquè no tenia ni idea de quina paraula de pas havia escollit.

Gràcies a aquesta pàgina Serverfault ho he pogut restablir molt ràpidament i senzilla. Us ho recomano si teniu aquest mateix problema.

Per si de cas, transcric les passes que cal seguir :

1) llegir el password que es troba a dins del fitxer /etc/mysql/debian.cnf
(per a fer-ho, és possible que calgui canviar els privilegis d’accés al fitxer).

2) connectar-se al mysqld (demanarà el password que hem obtingut al pas 1) :

mysql -udebian-sys-maint -p

3) canviar el password per un que (aquest cop si!) ens apuntarem com cal :

use mysql;
update user set password=password('el-nou-password') where user='root';
flush privileges;
quit;

4) ja podem a partir d’ara connectar-nos de nou amb l’usuari ‘root’ i el mot de pas escollit, tot fent :

mysql -uroot -p

No fa pas gaire, tot buscant un lloc concret al mig de l’Oceà Pacífic que ara mateix no vé al cas, em vaig trobar amb un arxipèlag que fins ara no havia sentit anomenar mai : les illes Pitcairn.
Trobo molt curiós el que n’he vist per internet : resulta que és un conjunt de 4 illes, de les que només una és habitada… i és habitada per una població estimada de 50 persones (any 2008)!. A més, en ser tant petit, no hi ha aeroport i en ser tant lluny de tot arreu, no hi ha possibilitat d’arribar-hi amb helicòpter. Es veu que la única manera d’anar-hi és o bé en iot particular (que pot ser una aventura bastant considerable) o bé amb vaixells de transport que facin la ruta entre Nova Zelanda i Xile (generalment) que accepten passatge i aturen el vaixell quan passen a prop de la illa, des d’on van a buscar als passatgers amb barcasses (es que tampoc no hi ha un port on atracar).
Al web de Wikitravel, ho consideren un dels llocs més complicats del món per a visitar, degut a aquestes dificultats que acabo d’esmentar i al fet que, un cop allà, tampoc no hi ha pas gaire lloc on dormir ni gran cosa per fer (econòmicament parlant).
Si teniu curiositat, doneu un cop d’ull a aquest parell d’enllaços:
Wikipedia, Pitcairn Islands
Wikitravel, Pitcairn Islands
i també és imprescindible la vista al web oficial del país (no sé si és correcte, anomenar-ho ‘país’):
Government of Pitcairn Islands
Aquestes illes pertanyen a la corona anglesa i he trobat curiós el fet que les dependències governamentals es troben situades a Nova Zelanda, més de 5000km lluny!!
Sobretot, si algú s’anima a visitar-ho (sens dubte, ha de ser preciós i una experiència absolutament exclusiva i única), que avisi, però que recordi la recomanació que fan : només haurien de visitar l’arxipèlag persones absolutament sanes, ja que una urgència mèdica pot trigar mesos en ser atesa en un centre mèdic que tingui tot l’equipament necessari.

Tal i com vaig fent des de ja fa bastants anys (però menys del que voldria), m’he tornat a escapar uns dies a Menorca. Com sempre, tot fantàstic. De fet, Menorca és la illa que encara no m’ha fallat mai… i espero que per molts anys segueixi així.
Potser la cosa més sorprenent d’aquests dies ha sigut la gran (de fet, increíble) dificultat per aconseguir un cotxe -el que sigui- de lloguer. Finalment, he estat de sort i he pogut tenir un VW Polo nou a un preu totalment normal, però us ben asseguro que hi ha serioses dificultats per aconseguir tenir-ne.
Aquest cop, degut a la falta de temps (sempre igual!), només he estat a Cala Mitjana, Cales Macarella i Macarelleta, platges de Binigaus (què ha passat aquest any? no hi ha sorra fins més enllà del barranc!), Cala Mesquida, el cap de Favàritx, el Toro, Maó i, sobretot, la millor ciutat del món : Ciutadella.
Comentar també que val molt la pena buscar algun lloc on poder assaborir els productes de la terra, que són absolutament espectaculars. Intenteu anar a un lloc que no sigui dels exclusius per a turistes, i segur que no us decebrà ni el formatge, ni les sobressades, ni el gin, el vi, les ensaimades…
Segueixen sorprenent per la seva bellesa les platges, que per sort segueixen tant ben conservades com sempre. I fins i tot és destacable l’ordre que hi ha en els pàrquins de les platges: si és ple, no es pot passar, la qual cosa ajuda a evitar problemes de trànsit i altres embolics.
També és ben curiós que no recordo cap cop en que no hagi tingut problemes amb els vols per anar i/o tornar de la illa. Aquest cop, una hora i mitja de retard en el vol d’anada i més de 3 hores en el vol de tornada (fa molta gràcia preveure -i pagar per- arribar a Barcelona cap a les 10 de la nit i en canvi, arribar-hi a quarts de 3).
Ara que sembla que la pitiüsa petita (la he visitat els darrers 7 estius) és tant de moda, no puc deixar de recomanar d’anar a Menorca. Formentera està bé, molt bé… però com Menorca, no hi ha res.

Passejada tranquila i agradable (tot i fer-ne un tros a peu per carretera) la que ens va portar des del pàrquing del Monestir de Montserrat fins a Santa Cecília i tornada per carretera i el camí dels Degotalls.
La petita caminada, només té un secret i no és altre que trobar el sender que surt a la dreta de la carretera (tot tornant des de Santa Cecília cap al Monestir) que ens ha de portar fins gairebé els restaurants, tot passant pel Camí dels Degotalls, que és tot ple d’imatges de les Mares de Déu de molts pobles de Catalunya.
Cal tenir en compte que actualment aquest camí és només accessible durant els caps de setmana, segurament degut a les tasques d’assegurament de les roques que també es poden veure.
Tot el recorregut, incloent temps de visita, ha estat inferior a les dues hores.

Informació sobre la història de Santa Cecília : http://www.romanicat.net/espanol/inventario_iglesias/scmontserrat/scmontserrat_esp.htm
Imatges : http://www.flickr.com/photos/21882319@N07/3633373336/

Pàgina força recomanable per a tots aquells a qui us agradin les curiositats i, perquè no, passar el temps d’una forma distreta… fins i tot aprenent geografia, història, costums, etc.
Es tracta d’una pàgina que recopila imatges extretes de Google Maps que destaquen per alguna característica especial, com per exemple són especials les piscines en forma de guitarra, els hidroavions aparcats a la platja, les micro-illes de les costes escoceses o les del Pacífic sud, les rotondes aparentment complicades, etc.
Recomano fer-hi un cop d’ull especialment quan estigueu aburrits i faci mal temps a fora :-)

Fa poc un company em va fer esment d’aquesta web ben útil per als qui fem servir habitualment més d’un ordinador i ens convé passar sovint arxius d’un ordinador a l’altre o bé tenir-los sincronitzats.
En la modalitat gratuïta, permet fer ús fins de 10 Gb. que és sens dubte una quantitat més que suficient per a treballar amb arxius “normals”.
De moment, només faig servir la connexió mitjançant web, que permet fàcilment pujar i baixar arxius, però també es pot baixar una petita aplicació que permet la sincronització de carpetes entre tots els ordinadors en què ens ho instal.lem.
Les modalitats de pagament, permeten fer ús compartit de l’espai, en forma de treball col.laboratiu, on els usuaris formen part del mateix equip de treball i per tant tots accedeixen a les darreres versions de tots els fitxers de forma simultània. Els preus per aquestes modalitats, van dels quasi 130 € fins als 260 €, depenent de la quantitat d’usuaris que es vulgui donar d’alta i de la necessitat d’espai que es tingui, fins a un màxim de 250 Gb.
A més, aquesta empresa sembla que es pren molt seriosament els temes de la seguretat i encriptació de la informació, com el tema de la disponibilitat permanent.
En resum, només em falta dir que aquesta web m’ha estalviat disgustos més d’un cop i també em permet començar a deixar de banda les memòries USB, que sempre s’acaben oblidant en alguna banda.

Sempre he pensat que molta gent s’aventura a fer previsions de tota mena sense que després ningú no pugui avaluar si allò previst i en molts cops assegurat i tot s’ha acomplert o no.
Doncs bé, resulta que casualment he vist un web en el que, de forma ben simple i clara, es mostren les promeses/prediccions que hom fa i s’estableix si ha sigut una previsió encertada, errònia o bé encara falta temps per a saber-ne el resultat. De moment, és centrat gairebé exclusivament en sentències que han fet personatges públics dels USA -alguns segurament desconeguts per nosaltres-, però també hi ha una afirmació categòrica d’un tal José Luís Rodríguez Zapatero (si no sap qui és, es pot trobar informació en aquesta adreça), que serà verificable d’aquí pocs mesos.
Doncs bé, aquesta és l’adreça http://wrongtomorrow.com/ i a veure si serveix per tal que hom s’ho pensi un altre cop abans de fer previsions massa a la lleugera (he mencionat previsions a la lleugera per no dir-ne mentides, directament, que sona massa fort, tot i que en molts casos, sigui la paraula adient).

Fa poques setmanes vaig fer una visita a Les fonts del Llobregat, bàsicament perquè encara no hi havia estat mai. És curiós com de llocs dels que hem sentit a parlar molt però no hem visitat ens en podem fer una idea força distant de la realitat que més tard descobrim!
No diré pas que no m’agradés la visita. Va ser força interessant: em va semblar un dels llocs de muntanya més “urbans” que tenim a Catalunya. Espero que s’entengui el sentit de la frase: no sabía que era un lloc apte per a senyores amb sabates de taló i abric de pell.
Ara, tot l’entorn, un cop ens podem separar una mica de la multitud, val força la pena i sens dubte és un bon lloc on escapar-se per a passar un bon dia.
Varem aparcar aquí que és el punt des del que vam començar a caminar (o millor dit, a passejar). Més endavant, ens vam adonar que també es podía aparcar aquí
Pot ser útil saber-ho, ja que d’un punt a l’altre hi ha uns 15 minuts de passeig i des del segon lloc d’aparcament fins les fonts pròpiament, no hi ha més de 15 minuts més.
Les fonts en sí, són tal com hem vist en totes les fotos:

Fonts del Llobregat

Indicacions fonts del Llobregat

Malgrat la intenció d’aquest bloc no és pas la de comentar temes informàtics, com que no hi ha res que ho impedeixi, faré una excepció i explicaré una forma de marcar en un drop-down la opció que l’usuari ha seleccionat previament. En realitat, és molt simple, però no he trobat gaire documentació i la que he vist, era poc clara, pel que he hagut de fer bastant assaig-error. Fem servir Java i Struts2.

Tenim, en l’Action del codi Java :


import com.opensymphony.xwork2.ActionSupport;
import java.util.ArrayList;
import java.util.List;

public class ClasseTest extends ActionSupport{
private List laMevaLlista;
private String elMeuValor;

     public String execute() throws Exception {
          laMevaLlista = new ArrayList();
          for (int i=0; i<10; i++) {
               laMevaLlista.add("" + i);
          }
     }

     public List getLaMevaLlista() {
          return laMevaLlista;
     }

i en el jsp, el que volem és mostrar un drop-down amb tots els valors de “laMevaLlista”, però volem que el valor marcat per defecte sigui “elMeuValor”.

És realment senzill :

<%@ taglib prefix="s" uri="/struts-tags" %>

<select>
<s:iterator value="laMevaLlista" id="valorActual" >
<s:if test="elMeuValor == #valorActual" >
<option selected>
<s:property value='elMeuValor'/>
</option>
</s:if>
<s:else>
<option>
<s:property/>
</option>
</s:else>
</s:iterator>
</select>


i ja està ! Comento també que dins de l’iterator, el “valorActual” que he posat com a “id”, pot ser qualsevol cosa, tot i que ha de coïncidir amb el valor que posem a dins del test, és clar.

Segur que aviat ho oblidaré i em vindrà bé tenir-ho apuntat aquí !

Impressionants les vistes admirades avui des de dalt de la muntanya on hi ha l’ermita de Sant Ramon, al parc forestal del Montbaig,  al terme municipal de Sant Boi de Llobregat.

Ben cert que feia fred i vent, però segurament aquest fet ha ajudat a tenir un ambient ben clar i juntament amb el sol del matí, hem pogut veure una àrea força àmplia, com podeu comprovar en algunes d’aquestes fotografies :

Per arribar-hi, hem deixat el cotxe en aquest punt ja que una cadena i unes indicacions informaven que no era permès l’accés amb vehicle més enllà, degut a la situació d’alerta per la possible caiguda d’arbres.

Des d’aquest lloc doncs, anant caminant tranquilament i seguint les indicacions que hi ha per a vianants, hem pogut atènyer l’ermita, situada en aquest punt, amb uns 15 minuts, tot anant calmadament i aturant-nos a fer fotografies. La baixada ha estat més ràpida, tal com sol passar, ja que a més no es fa el mateix camí: aquest cop, el sender va molt més directe i hem trigat per tant només una mica menys de 10 minuts a arribar de nou al cotxe.

Si us agraden les àmplies vistes i caminar poc, és un lloc ben recomanable!