View Larger Map

Tal com us ho dic. Segur, hi haurà accidents. No sé si ja n’hi ha hagut o no, però de ben segur que n’hi haurà. I fins i tot, potser el tindré jo, l’accident en aquest punt, que hi passo força sovint.
I ho explico: tot just al carril de desacceleració de l’autopista, i just en el punt en què cal tornar a accelerar per a incorporar-se a l’autovia de l’esquerra, resulta que hi ha una espècie de camí de terra que va a una espècie de polígon industrial (que algún cop vaig llegir que era il.legal, però ara mateix tampoc no puc assegurar-ho), per on entren i surten camions continuament.
Quin és el problema ? Doncs molt senzill: pot ser que et trobis un camió al davant i que aquest, enlloc de fer el que es suposa que farà, que és incorporar-se a la via de l’esquerra, pot parar de sobte per a fer el revolt que li cal per entrar al camí de la seva dreta. Això fa que qui vé darrere el camió, hagi de frenar molt, però alhora, com que es troba al final del carril d’acceleració, si es vol incorporar amb seguretat a la via de la dreta, no té més remei que tornar a accelerar per incorporar-s’hi.
I és clar, també és freqüent trobar-se que, ja accelerant per entrar al carril de la dreta, s’hagi de parar bruscament perquè un camió es disposa a sortir del camí de terra, anant per tant molt lent.
Tanta seguretat que cal tenir en compte, tantes multes que ens posen a tots, tanta amenaça policial… no dubto que sigui fins a cert punt positiva, però no és tolerable que hi hagi punts com aquest a les nostres carreteres. I no us parlo pas d’un punt en què hi passin quatre cotxes de tant en tant, que us parlo d’una via altament transitada, totes les hores del dia i de la nit!.
En fi, que penso que aquest punt és una vergonya. Segur que com aquest, n’hi ha molts d’altres, a la nostra xarxa viària. I què esperem ? Quan ho arreglaran ? Cal que mori més gent per començar a arreglar-ho ? Cal que potser mori jo ?

Tal com intento fer cada any des que vaig descobrir-la, he estat passant uns dies a Formentera.
De fet, és una illa que, per bé hi he estat ja forçes cops i considero que conec bastant bé, mai no em deixa de sorpendre amb noves coses de les que encara no m’havia adonat en anteriors escapades.
A més, penso que cadascú pot trobar-hi allò que busca: la marxa més moderna i fashion (això si, enfocada 100% als que són encara més “guiris”) fins a la tranquilitat més absoluta.
Per als qui defensem la tranquilitat i la calma de l’illa, hi ha encara moltes maneres de fruïr-la. En concret, aquest cop he estat en uns apartaments que més aviat són petits bungalows d’obra, ben bé a 100 passes de les onades i, entre la porta de l’apartament i el mar, tant sols algunes sabines i res més. I ben separats de la resta d’edificacions, ha anat molt bé per al descans, la reflexió, la lectura…
No em posaré pas ara a queixar-me de la massificació en certs llocs de l’illa… perquè total, si a mi m’agrada anar-hi, no puc pas criticar als altres a qui també els agrada, no ? Però en tot cas, el que encara no he acabat d’entendre és perquè hi ha una proporció tan gran d’italians. Fins i tot, a estones, dóna la impressió que som en una illa que forma part d’Itàlia (rètols en italià, els autòctons el parlen molt bé, etc, etc). I de fet, he arribat a la idea (molt bàsica i tòpica, per tant genèrica i probablement falsa) de que la percepció que tenim els catalans (i he de dir que també la majoría de gent espanyola que m’hi he trobat) del que és aquesta illa és força diferent de la que ténen els italians. Segurament per a aquests darrers, té un component exclusiu de sol, platja i festa, mentre que per als una mica més autòctons, té una imatge més de lloc alternatiu i diferent, a més del sol i la platja.
En resum, volia aprofitar per a comentar que Formentera encara és un gran lloc per anar, sobretot per als qui estàn enamorats de la natura mediterrània. Esperem que es conservi així durant força temps més.

Passo alguns links per qui necessiti informació :
* Fotos : http://www.flickr.com/search/?q=Formentera&z=t
* Informació i reserves : http://www.formenteraonline.net
* Informació i reserves (oficial) : http://www.turismoformentera.com

Darrerament, per circumstàncies de la feina, resulta que estic fent uns quants quilòmetres més dels habituals per autopista. De fet, en faig uns 250 cada dia (si, efectivament, m’hi estic deixant una pasta!). Doncs el que deia: uns 250 cada dia, pel mateix tram, 125 d’anada i el mateix de tornada.
Sé que és un tema recorrent i que tot sovint la gent se’n queixa, però no per això me n’estic jo, de fer el comentari : tant complicat és entendre que s’ha d’anar pel carril de la dreta i fer servir els altres per adelantar ? De debò que cal tenir un cervell privilegiat (en plan Premi Nobel) per no posar-se al centre o a l’esquerra de forma pràcticament indefinida ?
Sabeu què passa ? Si sou dels que ho feu, per favor, el proper cop, penseu que esteu molestant als altres conductors.
Imagineu un conductor que fa el que toca, és a dir, va per la dreta. I vosaltres, pel mig. Si el conductor us vol adelantar, es veu obligat a creuar tota l’autopista per adelantar-vos, quan en realitat, no hauria de fer cap falta.
He estat pensant que potser la norma de circular per la dreta no existeix com a tal. I ho he buscat. Resulta que si que existeix, mireu (extret de http://www.autoescuelasasociadas.org/ppal/legisla/circulacion.htm#art031 ):

ARTÍCULO 31. Utilización de los carriles, fuera de poblado, en calzadas con más de un carril para el mismo sentido de marcha

El conductor de un automóvil o de un vehículo especial con masa máxima autorizada superior a 3500 kilogramos, circulará por la calzada y no por el arcén, salvo por razones de emergencia. Además, fuera de poblado, en las calzadas con más de un carril reservado para su sentido de marcha, circulará normalmente por el situado más a su derecha, si bien, podrá utilizar el resto de los de dicho sentido cuando las circunstancias del tráfico o de la vía lo aconsejen, a condición de que no entorpezca la marcha de otro vehículo que le siga.

Gràcies a tothom que pensi que potser ho tindrà més en compte.

Una cosa que sempre he trobat interessant és la d’apendre les coses com més aviat millor, ja que això pot fer que en determinades situacions, ens comportem d’una forma que a llarg termini ens pugui donar millor resultat tant a nosaltres com als qui ens envolten. Per intentar apendre, hi ha bastantes opcions, però la que de moment veig que dóna millor resultat és parlar amb persones que van una mica més avançades que nosaltres (en edat, generalment, però també pot ser en camps concrets) i fer cas de les coses que diuen, tot entenent què els porta a tenir les idees/opinions/principis que ténen.
Una de les persones que he conegut i que més m’ha impactat, va fer una llista a la que li va donar el nom de “One hundred ways to make the most of your life” i bé, la veritat és que en vaig pendre nota i tot sovint rellegeixo la llista i també a vegades ja em trobo en situacions en què abans d’actuar recordo alguna de les recomanacions de la llista i l’aplico. Normalment, fer això, millora la situació. Aquesta persona, actualment té 50 anys i casualment, avui he trobat una altre llista d’aquest mateix estil, si bé potser una mica menys elaborada, d’un senyor que també té 50 anys. La llista que ha fet aquest senyor es diu “50 things i’ve learned in 50 years, a partial list in no particular order“. També la he copiat a continuació perquè penso que és prou interessant.
Penso que la nostra evolució com a persones pren sempre diferents camins i arriba a diferents punts. Però tot sovint, hi ha circumstàncies que fan que no enfoquem les coses tal com correspondría simplement perquè anem creixent i per moltes experiències que tinguem i haguem tingut, sempre hi haurà situacions que encara no hem viscut. En aquests casos, crec que és bo unir la nostra personalitat amb enfocaments a la situació que d’altres ja han viscut. Probablement així, podem fer un pas més enllà.
Si algú coneix altres llistes d’aquest estil, que no dubti en fer-ho saber, si us plau!.

Així doncs, les llistes :

One Hundred Ways To Make The Most Of Your Life

1. Never put yourself last.
2. When you extend a helping hand to one person, be careful not to kick someone else in the teeth.
3. Always own a pair of old, faded jeans.
4. Count your blessings every day.
5. Acknowledge your successes along with your downfalls.
6. Burn the candle that has been in storage for the last two years.
7. Strive for progress, not perfection.
8. Remember, the voice telling you that you cannot do something is always lying.

50 things I’ve learned in 50 years, a partial list in no particular order

1. It’s better to sing off key than not to sing at all.
2. Promptness shows respect.
3. You can’t avoid offending people from time to time. When you
don’t mean it, apologize. When you do mean it, accept the consequences.
4. The first person to use the expression “Get a life!” in any dispute is the loser.
5. The medium is not the message. Those who issue blanket
condemnations of any form of communication—be it TV, tabloids, text
messages or blogs—simply aren’t paying attention.
6. The most valuable thing to have is a good reputation, and it’s
neither hard nor expensive to acquire one: Be fair. Be honest. Be
trustworthy. Be generous. Respect others.
7. Prejudice and bigotry is hard-wired into us. You can’t overcome it until you acknowledge it.
8. Don’t be bothered when people don’t share your tastes in music,
sports, literature, food and fashion. Be glad. You’d never get tickets
to anything otherwise.
9. Cough syrup doesn’t work.
10. Empathy is the greatest virtue. From it, all virtues flow. Without it, all virtues are an act.
11. The Golden Rule is the greatest moral truth. If you don’t believe in it, at least try to fake it.
12. Keeping perspective is the greatest key to happiness. From a distance, even a bumpy road looks smooth.
13. You can’t win arguing with police officers or referees, but every so often you can fight City Hall.
14. It’s not “political correctness” that dictates that we try not
to insult others’ beliefs and identities. It’s common decency.
15. It may not feel like it, but it’s good luck when you have people
at home and at work who aren’t afraid to tell you when you’re wrong.
16. It’s 10 times easier to fall in love than to stay in love. And
no matter what the sad songs say about romance, broken hearts do mend.
17. Don’t waste your breath proclaiming what’s really important to you. How you spend your time says it all.
18. Keeping an open mind is as big a challenge as you get older as keeping a consistent waistline.
19. It’s never a shame when you admit you don’t know something, and often a shame when you assume that you do.
20. Wounds heal faster under bandages than they do in the open air.
21. Fear of failure is a ticket to mediocrity. If you’re not failing
from time to time, you’re not pushing yourself. And if you’re not
pushing yourself, you’re coasting.
22. Anyone who judges you by the kind of car you drive or shoes you wear isn’t someone worth impressing.
23. Grudges are poison. The only antidote is to let them go.
24. If you’re in a conversation and you’re not asking questions, then it’s not a conversation, it’s a monologue.
25. In everyday life, most “talent” is simply hard work in disguise.
26. Great parents can have rotten kids and rotten parents can have
great kids. But even though biology plays a huge role in destiny,
that’s no excuse to give up or stop trying.
27. Four things that most people think are lame but really are a lot of fun: barn dancing, charades, volleyball and sing-alongs.
28. Two cheap, easy self-improvement projects: Develop a strong handshake and start smiling when you answer the phone.
29. When something that costs less than $200 breaks and it’s not
under warranty and you can’t fix it yourself in half an hour, it’s
almost certainly more cost-effective to throw it out.
30. Most folk remedies are nonsense, but zinc really does zap colds.
31. Physical attraction is nice, but shared values and a shared sense of humor are the real keys to lasting love.
32. To keep dental visits regular, schedule your next appointment on your way out from your last appointment.
33. The 10-minute jump start is the best way to get going on a big
task you’ve been avoiding. Set a timer and begin, promising yourself
that you’ll quit after 10 minutes and do something else. The momentum
will carry you forward.
34. Laundry day is much easier when all your socks are the same and you don’t have to sort them.
35. Candor is overrated. It’s hard to unsay what you’ve said in anger and almost impossible to take back what you’ve written.
36. Goals that you keep to yourself are just castles on the beach.
If you’re determined to achieve something, tell people about it and ask
them to help you stick with it.
37. Mental illness is as real as diabetes, arthritis or any other
disease, and no more disgraceful. It’s the stigma that’s disgraceful.
38. In crisis or conflict, always think and act strategically. Take
time to figure out what the “winning” outcome is for you, then work
toward it.
39. All the stuff you have lying around that you’ll never want,
need, wear or look at again? It just makes it harder to find what you
do want, need or intend to wear. File it, donate it or throw it out.
40. Exercise does not take time. Exercise creates time.
41. Almost no one stretches, flosses or gives compliments often enough.
42. It pays to keep handy a list that includes a trusted plumber,
electrician, locksmith, appliance repair specialist and heating
contractor. When you really need one is no time to start looking.
43. The store-brand jelly, cereal, paper goods, baking supplies and pharmacy products are good enough.
44. When you mess up, ’fess up. It’s the fastest way, if there is one, to forgiveness.
45. When you’re not the worst-dressed person at a social event, you have nothing to worry about.
46. Be truthful or be quiet. Lies are hard to keep track of.
47. Your education isn’t complete until you’ve learned to take a hint.
48. There’s a good reason to be secretive about your age. People
tend to assume things when they know how old you are. “Oh, he’s turning
50,” they might say, for example, “probably full of cranky
self-lacerating aphorisms that he thinks qualify as wisdom.”
49. Whatever your passion, pursue it as though your days were numbered. Because they are.
50. Readers love lists. You got to the bottom of this one, didn’t you?

Aquest migdia, en un dels informatius horaris d’una de les cadenes principals del nostre país, he sentit un tall de veu corresponent al Sr. Baltasar, que deia precisament el que he posat com a títol d’aquest text : “El transvasament de l’Ebre no és un transvasament”. Així de sobte, que en aquell moment no m’ho esperava, he tingut un bon sobressalt. M’he preguntat si realment era possible haver-ho sentit bé i m’he auto-respost que no, que no era possible. No és possible que hi hagi una persona amb tal nivell d’allunyament de la realitat i que cregui que la gent “normal” som tots una colla d’analfabets fàcilment manipulables. M’he dit que de cap manera podia ser que ho hagués entès bé. Després de les setmanes que portem sentint-lo dir que el transvasament del Segre havia de ser una “punció temporal i reversible” (quanta inventiva!) encara segueix assegurant que el transvasament no és un transvasament ? Inaudit !
Però la meva sorpresa ha esdevingut ja de nivell estratosfèric quan he pogut llegir a l’Avui que, efectivament, per increíble que pugui semblar, el Sr. Baltasar ha dit aquesta magnífica frase.
Aquest home, els qui li dónen suport, els qui el manténen al poder, els qui el voten… ens prenen a tots per imbècils.
Es pot estar més o menys a favor o en contra de les mesures que cal pendre, però el que no es pot fer és obviar la realitat, que no és altre que aquest senyor ha mentit a tort i a dret i que no se’n surt (ep, i no poso pas en dubte que sigui una magnífica persona i un pare exemplar a més d’un curiós agnòstic que prega a la Verge de Montserrat).
Si és cert que “el transvasament de l’Ebre no és un transvasament”, també podem afirmar que “el Conseller Baltasar no és un Conseller” o que “el Govern tripartit no és un Govern” ?
Però cap problema, segur que en una propera roda de premsa, ell mateix trobarà una justificació magnífica, ens farà passar quatre dies més i a les properes eleccions, tothom tornarà a votar als mateixos.

Són les dues de la matinada i acabo d’arribar a casa després del concert que Noa ha ofert avui al Palau de la Música, com a presentació del seu nou disc, anomenat Genes and Jeans.
Habitualment, els concerts de la Noa són fantàstics, ja que a més de ser una gran cantant, aconsegueix encomanar la seva simpatia al públic i per tant, el producte que ofereix, acaba siguent més una estona de bon rotllo que no pas un concert seriós i precís.
Aquest cop, a més, tant la Noa com el Gil demanen molts més cops la participació del públic, la qual cosa ajuda a crear una atmosfera del tot agradable.
El concert en sí, ha estat basat en la seva major part en aquestes noves cançons del seu nou disc. Un moment especialment emotiu ha estat quan la Noa ha explicat que dedicava una de les cançons al seu avi, que ha mort fa poc. Per cert, aquesta explicació, la Noa la ha estat llegint… però es que ho ha explicat en català! I era un català d’un nivell molt més que acceptable. De fet, perquè ens entenguem, era un català molt millor que el del “president”. En fi, no cal ara posar-se a fer càlculs, però si tenim en compte que la Noa es passa poques hores, o com a molt, tres o quatre dies a l’any a Catalunya i en canvi n’hi ha que hi han nascut… bé, és més que evident el que pot fer tenir interès pels detalls o no tenir-ne.
També ens ha ofert vàries cançons del repertori habitual, però amb variacions que sempre fan que en un moment no esperat, hi hagi un nou text, un nou ritme.
Al final, gairebé apoteòsic, amb tot el Palau entregat a les seva voluntat, fins i tot hi ha hagut temps per un duet amb en Serrat.
En resum, podem dir que, tot i que la pasta que hom es deixa quan va a veure aquesta cantant i als qui l’acompanyen és sempre força elevada (ep, això passa a Catalunya, que si es va a concerts per Europa, les entrades solen costar la meitat que aquí!), considero que ningú no ho haurà trobat car, ja que l’estona que hi hem passat, ha estat magnífica.

Per qui tingui interès en saber més sobre l’Achinoam Nini, li recomano aquest parell de webs:
http://noasite.net/
http://www.noasmusic.com/index.asp

Shalom-shalom !

No tenia intenció d’escriure sobre temes polítics, però darrerament hi ha moltes notícies relacionades directament o indirecta amb la política que no només em fan pujar la mosca al nas, sinó que trobo, directament, indignants.
Vull fer esment avui d’una notícia que he vist al Diari de Girona d’ahir, dia 1 d’abril, en què s’explica com una filla d’un dels consellers de la Generalitat (precisament, un dels més polèmics i que darrerament sembla que vagi a ritme de conferència de premsa cada 2 hores, desmentint-se a ell mateix cada cop) té una feina a la Generalitat cobrant un sou digne d’una persona amb una ampíssima experiència i molt alta capacitat. És ben cert que d’aquesta persona no en sé res; només el que diu la notícia, però si la llegiu, no em direu que, en el millor dels casos, no la trobeu una mica xocant, tenint en compte els sous reals que tots sabem quins són.
És possible que aquesta persona es mereixi el sou. Reconec que ho trobaría molt estrany, però certament, pot ser. El que no deixa de ser curiós és que de cada cop ens assabentem de més i més familiars directes (sort que no sabem res dels indirectes, potser!) que ocupen alts càrrecs al Govern. Sembla ser que les seves, deuen ser famílies en què el talent (es suposa que elevadíssim) s’agrupa de forma molt curiosa, sospitosament superior, que el que les estadístiques trobarien raonable pel promig de la població.
També trobo ben curiós que, almenys de moment, aquesta notícia no hagi sortit gairebé enlloc. De moment, a més del Diari de Girona, ho he vist també al País, al bloc de Nahmànides, en una resolució del DOGC i en un dels darrers articles de’n Salvador Sostres d’avui 2 d’abril.

Ja fa alguns mesos que vaig començar a fer ús del BitTorrent enlloc de l’altre software, l’eMule, que tenia des de feia temps i al que estava ja del tot acostumat.
Tot i les evidents millores en temps que he estat obtenint amb el nou sistema enfront a l’antic (sobretot he notat diferència en l’obtenció dels episodis d’algunes sèries famoses, tot passant de pocs dies a hores o fins i tot minuts, en alguna ocasió), hi ha una característica que no he sabut trobar al BitTorrent i que realment trobava a faltar : per a buscar un fitxer, cal anar a una de les moltes pàgines que ofereixen fitxers i buscar allà a veure si hi ha el que busquem. Al final, s’acostuma a trobar el que es busca visitant poques de les pàgines que hi ha amb aquesta finalitat però la veritat és que, almenys per mi, això és una tasca feixuga.
Per a resoldre aquest petit inconvenient, he trobat una extensió per al Firefox que permet, des de la barra de menús del propi navegador, llençar una cerca d’un fitxer tal com ho faríem amb l’eMule però que va buscant per varis centenars de pàgines, tot oferint-nos, al final, els resultats trobats, per tal que poguem escollir el que més sembla que sigui el que estem buscant. Aquesta extensió és la Torrent Finder Toolbar
De moment, m’ha anat molt bé: ràpid i eficient, ja que els resultats obtinguts en les primeres posicions sempre han sigut els que jo buscava i la posterior descàrrega des d’aquells llocs sol ser molt ràpida.

Tot buscant informació sobre unes dades cadastrals que em feien falta fa un temps, vaig anar a parar a Goolzoom.
Es tracta d’un mashup que permet navegar per qualsevol lloc d’Espanya mitjançant Google Maps i un cop situats en l’indret del que volem veure la informació, ens ofereix totes les dades que la Dirección General del Catastro del Ministerio de Economía y Hacienda té disponibles de forma pública sobre aquella parcel.la.
En destaco, a part de la utilitat de la informació obtinguda, la facilitat per a obtenir-la : només ens cal situar-nos sobre el lloc del que necessitem les dades (per a situar-nos ho podem fer mitjançant qualsevol de les formes habituals que Google Maps ofereix, o bé per referències cadastrals, per coordenades, etc.) i un cop allà, en fer-hi click se’ns obrirà un nou quadre de diàleg que ens acabarà de mostrar les dades. Probablement, el més útil sigui la opció d’imprimir-nos en format PDF la fitxa cadastral de la propietat.

Aquest cap de setmana he descobert i he començat a provar una espècie de wiki que, de fet, no és pas ben bé un wiki. És el TiddlyWiki.
En realitat, l’autor de l’invent, ho anomena alguna cosa així com a “bloc de notes reutilitzable i no lineal”.
Per entendre’ns, direm que, de forma ràpida i simple, sembla que és un sistema que ens permet editar una pàgina web amb els continguts que nosaltres volguem, amb uns formats preestablerts (que es poden modificar amb tot un seguit de plug-ins) i podem guardar aquesta pàgina de forma que ens sigui accessible com qualsevol altre pàgina o bé de forma local al nostre ordinador. Podem també decidir si el contingut serà visible a tothom o protegit amb paraula de pas.
Pel que he vist en els manuals, hi ha la possibilitat de guardar imatges i fitxers externs, també, tot seguint la sintaxi adient, que no és pas complicada, si bé no en serem productius fins que hi hagi la soltura que només s’aconsegueix amb el temps de pràctica.
També entenc que els continguts característics que formen aquestes wikis, són breus i per això s’entèn més com a bloc de notes o fins i tot llista de tasques personals que no pas un sistema per a fer blogs, per posar un exemple.
La meva opinió és que val la pena provar-ho. D’entrada, ho he vist una mica extrany, però també se m’han acudit diverses maneres en què a mi em pot ser útil. Ja se sap que cadascú pot trobar diferents maneres d’emprar aquestes coses.