Ahir em varen passar el link a aquesta pàgina que vaig trobar força divertat, però es que a sobre és interessant. Cert que hom pot indicar-me que no ens diuen res de nou i hi estic d’acord. Però les coses, molts cops, tot i que les sabem, no les apliquem i penso que no passa res si ens les van repetint, no ?
A més, el tipus de presentació que en fan, em sembla molt interessant per a mantenir l’atenció del visitant.
El resum és que qui s’estigui plantejant començar a desenvolupar una nova web basada en una idea ja existent, potser millor que primer visiti el link que passo i s’ho pensi dos cops.

He vist aquest video que han elaborat un parell d’estudiants (en Christian Thiemann i en Daniel Grady, per més detalls) de la Mc Cormick School of Engineering and Applied Science de la Northwestern University, on mostren de forma gràfica unes dades que m’han semblat ben curioses: el moviment dels bitllets de dòlar a dins dels USA. És interessant perquè, és clar, per tal que un bitllet concret surti d’un lloc i aparegui en un altre, implica que algú ha fet el trajecte amb el bitllet, per la qual cosa en mostrar el moviment de tots els bitllets dels que es fa seguiment, el que acaba mostrant és el real flux de persones i influències entre les diferents ciutats/àrees/estats o el que sigui.

Penso que si a Catalunya s’hagués fet un estudi similar, potser hauria sigut més senzill establir quines haurien de ser les vegueries i quines ciutats n’haurien de ser la capital, ja que es podría arribar a veure la ciutat d’influència de tota una sèrie de pobles del seu voltant. És clar que això ara mateix no crec que es podés fer, perquè que jo sàpiga, no existeix cap sistema de seguiment de bitllets de 10 euros (per exemple) a nivell català. El que si que he trobat és una web que en fa el seguiment a nivell europeu : http://ca.eurobilltracker.eu/ i que en realitat és una adaptació del web que fa seguiment dels bitllets d’un dòlar, www.wheresgeorge.com, i que sembla ser que és d’on els estudiants de la McCormick School han obtingut les dades per a crear els seus gràfics.

Ahir vaig estar per primer cop a la platja de Castell (que és aquí) i a part de comentar que feia molta fresca com per a remullar-se, vaig poder constatar que l’entorn és força bonic, tal com m’esperava. Tot passejant, em vaig trobar gravant les onades tranquiles i calmades que arribaven a la platja. Semblava que anaven en càmera lenta i com si el mar tingués una consistència més densa que la que té en realitat… i em vaig trobar gravant un interessantíssim (segur!) video de 30 segons que dóna mostra d’aquesta situació viscuda.

De pas, he fet servir aquest vídeo per a estrenar-me al Youtube, que ja era hora. També m’encurioseix això de pujar un vídeo i comprovar que passen els mesos i les visites es manténen per sota de… 10 ? Potser menys ? …quan arribi a 500.000 visites, si encara sóc viu, ho comentaré.

Tot i que dóno per suposat que no és pas cap novetat i aquells qui esteu més al cas de les darreres novetats, ja ho sabeu, informo per als qui s’assabenten més tard de les coses, que ja és disponible una versió per a Linux del Google Chrome.

Es pot descarregar des d’aquí. De moment, em va tant bé com el que funciona sobre Windows.

En un determinat moment, vaig cometre l’error d’instal.lar el MySQL sense apuntar-me tal com és degut els codis usuari/password per a poder-hi accedir posteriorment. Durant un temps, vaig anar-ho fent servir, tot recordant els codis, però després d’un temps d’inactivitat, ha passat el que havia de passar : he estat un temps sense poder-hi accedir perquè no tenia ni idea de quina paraula de pas havia escollit.

Gràcies a aquesta pàgina Serverfault ho he pogut restablir molt ràpidament i senzilla. Us ho recomano si teniu aquest mateix problema.

Per si de cas, transcric les passes que cal seguir :

1) llegir el password que es troba a dins del fitxer /etc/mysql/debian.cnf
(per a fer-ho, és possible que calgui canviar els privilegis d’accés al fitxer).

2) connectar-se al mysqld (demanarà el password que hem obtingut al pas 1) :

mysql -udebian-sys-maint -p

3) canviar el password per un que (aquest cop si!) ens apuntarem com cal :

use mysql;
update user set password=password('el-nou-password') where user='root';
flush privileges;
quit;

4) ja podem a partir d’ara connectar-nos de nou amb l’usuari ‘root’ i el mot de pas escollit, tot fent :

mysql -uroot -p

No fa pas gaire, tot buscant un lloc concret al mig de l’Oceà Pacífic que ara mateix no vé al cas, em vaig trobar amb un arxipèlag que fins ara no havia sentit anomenar mai : les illes Pitcairn.
Trobo molt curiós el que n’he vist per internet : resulta que és un conjunt de 4 illes, de les que només una és habitada… i és habitada per una població estimada de 50 persones (any 2008)!. A més, en ser tant petit, no hi ha aeroport i en ser tant lluny de tot arreu, no hi ha possibilitat d’arribar-hi amb helicòpter. Es veu que la única manera d’anar-hi és o bé en iot particular (que pot ser una aventura bastant considerable) o bé amb vaixells de transport que facin la ruta entre Nova Zelanda i Xile (generalment) que accepten passatge i aturen el vaixell quan passen a prop de la illa, des d’on van a buscar als passatgers amb barcasses (es que tampoc no hi ha un port on atracar).
Al web de Wikitravel, ho consideren un dels llocs més complicats del món per a visitar, degut a aquestes dificultats que acabo d’esmentar i al fet que, un cop allà, tampoc no hi ha pas gaire lloc on dormir ni gran cosa per fer (econòmicament parlant).
Si teniu curiositat, doneu un cop d’ull a aquest parell d’enllaços:
Wikipedia, Pitcairn Islands
Wikitravel, Pitcairn Islands
i també és imprescindible la vista al web oficial del país (no sé si és correcte, anomenar-ho ‘país’):
Government of Pitcairn Islands
Aquestes illes pertanyen a la corona anglesa i he trobat curiós el fet que les dependències governamentals es troben situades a Nova Zelanda, més de 5000km lluny!!
Sobretot, si algú s’anima a visitar-ho (sens dubte, ha de ser preciós i una experiència absolutament exclusiva i única), que avisi, però que recordi la recomanació que fan : només haurien de visitar l’arxipèlag persones absolutament sanes, ja que una urgència mèdica pot trigar mesos en ser atesa en un centre mèdic que tingui tot l’equipament necessari.

Tal i com vaig fent des de ja fa bastants anys (però menys del que voldria), m’he tornat a escapar uns dies a Menorca. Com sempre, tot fantàstic. De fet, Menorca és la illa que encara no m’ha fallat mai… i espero que per molts anys segueixi així.
Potser la cosa més sorprenent d’aquests dies ha sigut la gran (de fet, increíble) dificultat per aconseguir un cotxe -el que sigui- de lloguer. Finalment, he estat de sort i he pogut tenir un VW Polo nou a un preu totalment normal, però us ben asseguro que hi ha serioses dificultats per aconseguir tenir-ne.
Aquest cop, degut a la falta de temps (sempre igual!), només he estat a Cala Mitjana, Cales Macarella i Macarelleta, platges de Binigaus (què ha passat aquest any? no hi ha sorra fins més enllà del barranc!), Cala Mesquida, el cap de Favàritx, el Toro, Maó i, sobretot, la millor ciutat del món : Ciutadella.
Comentar també que val molt la pena buscar algun lloc on poder assaborir els productes de la terra, que són absolutament espectaculars. Intenteu anar a un lloc que no sigui dels exclusius per a turistes, i segur que no us decebrà ni el formatge, ni les sobressades, ni el gin, el vi, les ensaimades…
Segueixen sorprenent per la seva bellesa les platges, que per sort segueixen tant ben conservades com sempre. I fins i tot és destacable l’ordre que hi ha en els pàrquins de les platges: si és ple, no es pot passar, la qual cosa ajuda a evitar problemes de trànsit i altres embolics.
També és ben curiós que no recordo cap cop en que no hagi tingut problemes amb els vols per anar i/o tornar de la illa. Aquest cop, una hora i mitja de retard en el vol d’anada i més de 3 hores en el vol de tornada (fa molta gràcia preveure -i pagar per- arribar a Barcelona cap a les 10 de la nit i en canvi, arribar-hi a quarts de 3).
Ara que sembla que la pitiüsa petita (la he visitat els darrers 7 estius) és tant de moda, no puc deixar de recomanar d’anar a Menorca. Formentera està bé, molt bé… però com Menorca, no hi ha res.