No tenia intenció d’escriure sobre temes polítics, però darrerament hi ha moltes notícies relacionades directament o indirecta amb la política que no només em fan pujar la mosca al nas, sinó que trobo, directament, indignants.
Vull fer esment avui d’una notícia que he vist al Diari de Girona d’ahir, dia 1 d’abril, en què s’explica com una filla d’un dels consellers de la Generalitat (precisament, un dels més polèmics i que darrerament sembla que vagi a ritme de conferència de premsa cada 2 hores, desmentint-se a ell mateix cada cop) té una feina a la Generalitat cobrant un sou digne d’una persona amb una ampíssima experiència i molt alta capacitat. És ben cert que d’aquesta persona no en sé res; només el que diu la notícia, però si la llegiu, no em direu que, en el millor dels casos, no la trobeu una mica xocant, tenint en compte els sous reals que tots sabem quins són.
És possible que aquesta persona es mereixi el sou. Reconec que ho trobaría molt estrany, però certament, pot ser. El que no deixa de ser curiós és que de cada cop ens assabentem de més i més familiars directes (sort que no sabem res dels indirectes, potser!) que ocupen alts càrrecs al Govern. Sembla ser que les seves, deuen ser famílies en què el talent (es suposa que elevadíssim) s’agrupa de forma molt curiosa, sospitosament superior, que el que les estadístiques trobarien raonable pel promig de la població.
També trobo ben curiós que, almenys de moment, aquesta notícia no hagi sortit gairebé enlloc. De moment, a més del Diari de Girona, ho he vist també al País, al bloc de Nahmànides, en una resolució del DOGC i en un dels darrers articles de’n Salvador Sostres d’avui 2 d’abril.